Excursió als sectors de CV.
Vist recentment la zona nuclear de CV3, CV2 i CV2Alt a on segueixen sortint troballes, molt escaduseres a CV3 a on l'encrostament superficial protegeix els materials més profunds.
Algunes peces de format gran a CV2 i CV2Alt com una Rascadora damunt de làmina ,gruixuda i alterada per foc a CV2 Alt.
Una Rascadora semicircular a CV2 i lamines que no alteren el significat del lloc.
De manera formal , els tres llocs podríen pertanyer a un moment cultural, peró de moment aixó no te cap fonament, caldría avançar en la recerca.
Aquestes peces identificades són les que podríen alterar la adscripció cronológica, de aparença més antiga , i no desdiríen de un Paleolitic Superior
AQUÍ ACOMPANYADES DE LES TIPIQUES LAMINETES I ÙTILS DE TENDÉNCIA MICRO NO COMPORTEN CAP INCÒGNITA Altra cosa ès quan sorgeixen a les terrasses de riu .
Comencem a veure una cronología que va agafant cos a poc a poc en l'apartat del Epipaleolitic, amb les diferents publicacions i també per avenços teòrics i no tant teòrics.
Noves datacions .. i en concret ès força interessant la tesi de Elisa Mª Domènech Faus, publicada per el Centre d'Estudis Contestans, en la que s'analitzen cinc jaciments en cova de la part Nord de les terres d'Alacant, la estratigrafía de aquets llocs va des del Holocé ,a la fi del ultim glaciar, fins el Neolitic.
Queden com a molt encertades les idees de G.LAPLACE i S.VILASECA en l'anàlisis dels materials de St.Gregori i l'Areny i el que nosaltres mateixos amb l'Anna Mir hem fet a la Font Voltada..
Hi veiem en gran mesura cultures del Paleolitic Superior final, més que no els anomenats complexes Epipaleolitics o els més propis del plé post glaciar.
En la descripció de les indústries que fa la autora queda clar que aproximadament, des dels 10.000 anys B.P. fins els 6.000 B.P. i ha un domini absolut dels Gratadors damunt de ascla junt amb la preséncia de laminetes amb Dors o succesivament en el temps els ùtils microlitics.
Son indústries litiques que no tenen ni una sola microgravette i aixó ès ben significatiu, i sense la panoplia de ùtils que S.Vilaseca ja significava com a més arcaics.
Tanmateix s'ha de tenir en compte que alguns d'aquets jaciments tènen perduracions significatives i que son propers en localització a indústries d'arrel Gravetiana i Magdaleniana.
Per tant segueixo pensant que la datació de Font Voltada de 10.980 B.P. ès una de les possibles, peró n'hi han d'altres que correspondríen a nivells més antics, car la mateixa tècnica utilitzada en la elaboració dels ùtils així ho fa entendre.
L'estudi d'Alacant, continua posant en la corda fluixa la excavació de la Cova Fosca de Ares del Maestre amb pervivencies...?...
Segur que l'argument de J.Mestres que definia l'errror de la excavació en la existéncia de forats fets en el període Neolitic, com passa a coves del Penedès i al mateix Filador ,al Priorat ,era ben cert.
Estratigrafía
Microgravette
En tots aquets jaciments hi ha una indústria microlaminar amb retoc de Dors, més antiga, i una altra amb micròlits més moderna..
Aquesta ultima ens porta a moments culturals amb les primeres ceràmiques.
El jaciment de Filador peró no ès aquest el cas , ja que molta part del paquet de sedimentació pertany a un moment antic del primer Mesolitic de transició, que també podem trobar a d'altres punts de la vall de l'Ebre, amb datacions al voltant dels 9.000 anys B.P. enllaçant amb paralelismes culturals del Sud de la França actual, encara que cal matisar-ho..
Malgrat la aparença de evolució lineal per damunt ,, tenim la molta diversitat Valenciana i la Gironina, amb un precedent de un fort element Solutrià encaixat enmig de teniques Gravetianes., ja sería hora de definir tot aquest garbuig, junt amb tota la evolució posterior amb els jaciments de S. Vilaseca, Font Voltada, Bolet, Guineu, i ,,,.donar un contingut , modificable peró referencial.
A Catalunya tenim una forta corrent epigravetina , molt clara per el pes dominant dels ùtils asociats i que no té paralelisme amb les industries de Dors Alicantines i Valencianes, diem epigravetines no com una reducció del complexe en general.
Tanmateix ací tenim , en les excavacions de J. Mestres i confirmat en altres com la bauma de l'Espluga, la identificació de un Neolitic Antic amb tecnologíes de tradició i d'arrel, que peró globalment no tene res a veure amb una perduració ni tan sols del Epipaleolitic Microlaminar ni del Geomètric, encara que en conserva trets d'quest ultim.
Afegitó : Ací tenim l'estigma de la quasi nula participació de Paleolitistes en l'estudi de indústries litiques Postpaleolitiques, i aquesta ès una mancança de la que puc donar fe¡ i podem agrair els treballs de J.Cabanilles.
Per tant tenim tecnologíes del Tardiglaciar de tipus Magdalenià des del Paleolitic Superior final , com a exemple la Mallada.amb uns 14.000 B.P de cronología relativa.
Epigravetià a Font Voltada com a datació de la part més alta del jaciment i Epipaleolitic per definició a Cova de la Guineu (Alt Penedès), Bleda i Morral (Priorat) i Filador amb desenvolupament diferent.
El procés que que segueix ,cronologicament, encara que no prou ben definit, presenta una gran quantitat de Denticulats i Gratadors que no arriben al Neolitic Antic¡ i aixó passa tant al Penedès com a la Cova de l'Or al Pais Valencià.
(Els tecnocomplexes esdevenen variables de manera periòdica i constant ment ens trobem amb materials "diferents", "atipics" i que no encaixen,
Si ja ès difícil la ubicació de materials de arrel Paleolitica en el canvi del Tardiglaciar, insisteixo , mès complicat en el Mesolitic en el que a Catalunya hi ha una indefinició total que molt a poc a poc es va desvetllant.
L'estudi de materials de la Conca de Barberà i del Penedès, de jaciments i de superficie, confirma un possible hiatus Mesolitic, o la possible reducció del poblament a jaciments en cova.
Cròniques 6-1.992