BOSC DEL PIRA. TOSSAL D'EN FESSIT                                                                         Antoni Freixas Massana (c ) 2.009/2.020                             Fitxes

    (Vessant Sarral del mateix)- Sarral                                                                                                           Fitxa nº19
 
IBER-ROMÀ   
Eneolític

Neolític

Epipaleolític
Paleolític Superior
PALEOLÍTIC
MITJÀ


                                                                                                                                                                                                                
                                                        GRATADOR CARENAT                                                           DENTICULAT                                                                                        RASCADORA
                                                                                       
                                                                                                                              MICRÓLITS PER A MANEGAR
                                                                     


Assentament de superfície    Tipus   A      Categoría 4- Talla primària . Nòduls i Nuclis

Cronología relativa :  Neo - Eneolitic a determ.

Localització :   Mapa topogràfic 418-3-4 St Pere d'Anguera 1:5.000 any 2.001   Institut Cartográfic de Catalunya

Altura de uns 550 metres danunt del nivell del mar

Prospecció : Identificat el 1.977

Total materials :    Refer  nº 172- 173 - Pre-inventari : 72

Informació interior : Fitxa -Llibreta de Recerca- Inventari 72

Materials substrat :    No
Publicació Digital :  Página Internet Paleo.Flint    1.999-2.020

C.A.:any .,1.983,Adserías, Massó, Muñoz
Sense noticies dels materials recuperats per els autors
Revissió el  1.989

Observacions geología i estructures : Margues i conglomerats de base i sols de vessant recents.Una part considerable, en extensió, dels vessants amb una pendent més forta de la zona de les Comes i Comellarets varen estar exposades a una forta erosió a  finals del Holocè i reforçant-se amb posterioritat a la primera colonització del període Neolític.Aquesta gènesi antrópica i climàtica a la vegada, té com a resultat que es conservin en superfície tan sols una part petita de la talla de sílex associada als primers colonitzadors neolítics i altrament siguin nombrosses les evidències de finals del Neolític i del Eneolític.Tanmateix existeix la percepció de possibles assentaments/jaciments amagats sota les cobertes de conglomerat ensulsiades com demostra la localització mes nombrosa de materials en determinats espais, a exemple, com les cobertes visibles dels saltants d'igua dels petits corriols.

Aquest és un fet que per la propia geologia de la zona es repeteix en forces trams de la serralada mitjana com els Comellars.De fet si s'observa la anomenada cova del Pedreny avui en dia,any 2.017, amb una part important modificada dels anys 1.980 ençà, el canvi és força notable arran dels incendis i la erosiò del terreny.En aquest any 2.017,com a referéncia, podem veure processos semblants al Barranc Gran de Montbrió, prop de Font Voltada amb motiu deles ventades extraordinaries i la nevada del Febrer.La caiguda de arbres amb arrelaments superficials provoca desmantellament de sols i perdua de base als conglomerats amb resultats vissibles de alteració importans.

Possible base de estructura dolménica propera

Relació amb troballes properes : S M 2

Descripció : Bosc del Pira, Tossal d'en Fessit i camí als Comellarets vindria a ser la zona nuclear de les troballes en aquest lloc del terme.
Recorregut del camí de la Solana per els vessants de la muntanya del Bosc del Pira .
Les troballes es concentren , preferentment,  en el marge esquerra pujant des del camí de la Ermita dels Sts Metges.
Gran quantitat de nuclis i restes de talla i algunes peces.Gran quantitat de restes de silex.
El fet de que les peces siguin escaduseres i algunes de les zones nuclears de troballes s'encavalquin  dificulta  la determinació del conjunt a un o altre moment cronològic.
Una influència molt clara pot venir de Sants Metges en el sentit de apéndix territorial per a la recol.lecció de nóduls de pedra de sílex.
La relació amb els Assentaments de la carena sería de una cronología més moderna, de plé Eneolític.


                    NUCLI
                      
           LÀMINA CORTICAL                                              NUCLI (Pota de cabra)



      
                                               Ascles

Bibliografía /References :
A.FREIXAS MASSANA. Articles de Prehistòria del terme de SARRAL  A LA REVISTA "EL BALUARD" . SARRAL.1.983- 1.984 -1.986-2.006-2.007
Bulletin de la Société Préhistorique Française - 1.978 -2.005 -Paris-França
G. LAPLACE :" La typologie analytique et estructurale : base rationnelle d'étude des industries lithiques et osseuses,"
Colloques Nationaux du C.N.R.S.. nº 932, Banques de Données Archéologiques, Marsella,1972, pag,91-143
CABANILLES J.J. Bibliografía extensa sobre la producció litica al Neolitic i les materies primeres utilitzades.
J.CHALINE "El Cuaternario"  .AKAL .1.982
J.FORTEA "Los complejos microlaminares y geométricos del Epipaleolitico Mediterráneo Español".Salamanca 1.973
J.M MERINO Tipología litica " -JM Merino. Editorial Munibe  1.994
S. VILASECA : "Las industrias de silex tarraconense", Madrid, 1953.
S. VILASECA : "Reus y su entorno en la Prehistoria", Reus, 1973



Antoni Freixas i Massana  2.005/2.020
Fitxes