Espinac ,font del  ( Valldossera ) Sarral                                    Fitxa  nº 51               Taula de fitxes          Antoni Freixas Massana(C) 2.000/2.020
IBER-ROMÀ   
ENEOLÍTIC

NEOLÍTIC

Epipaleolític ? 

Paleolític Superior ?

PALEOLÍTIC
INFERIOR/MITJÀ


     
                                                                                                   

                         Ascla laminar amb bulb destacat                                                                      Ascla procedent  de Nucli amb talla recurrent                                                            


                            
                                                                                                                                           
                                               Làmina                                                          Burí damunt d'ascla.  Una eina  sofisticada



                                                                                                                     
Assentament de superficie   Tipus A     Categoría 4-Talla primária ?0    de nòduls i nuclis.             Explotació dels nòduls de sílex dels conglomerats.

Cronología relativa : Neolític?-  Eneolític     No es pot descartar la explotació dels nòduls de sílex negre i vermell en cronologies més endarrerides.

Localització : Mapa topogràfic 418-4-3 Mas del Cano 1:5.000 any 2.001
Ortofotomapa    418-6-3-Valldossera      1:5.000 any 1.986           ICC
Coordenades . Long  --------------
                      Lat   --------------'  Catastral 418 Motblanc 1: 50.000  any 1.950

Data de Prospecció : Anys 80

Total materials : Refer nº  185

Materials substrat :   No
Informació interna : Fitxa -Llibreta -Notes

Publicació Digital : Pàgina a Internet Paleo. Flint  1.999- 2.020

Observacions geología i estructures: Conglomerats ,conglomerats disgregats i sols prims . La erosió de la carena i els focs han provocat un desgast de naterials del conglomerat ,deixant al descobert gan quantitat de nòduls de sílex esberlats per causes naturals i també per la acció dels homes durant mil.lenis.Hi podem veure Nuclis,ascles ,laminars una part important amb restes de cortex. El que la escorrentía hagi deixat al descobert  materials en una zona axial de la muntanya ens fa pensar la explotació en una cronologia de la prehistòria recent.

Bosc degradat per efectes dels focs dels anys 80 del segle XX, recuperant la diversitat anys 2.000.2.009.

Relació amb troballes properes :   Voltants Cativera?    El lloc resta relativament aprop la Cova del Cano.

Descripció : Troballes aïllades en el  sector , principalment mirant a Salmellá tocant a la  carena.
Nuclis , nòduls i restes de talla. A destacar productes laminars  de dimensions considerables.  
Els assentaments clarament dominants ,del sector més alt de la muntanya , de cronología avançada del Eneolitic ?  No es pot descartar una explotació més antiga ¡

Els "Tallers de sílex": La cerca a fons de la petjada prehistòrica al Cogulló i al Comaverd ha posat en evidència que les arrels del poblament no poden quedar reduïdes a les troballes antròpiques que han resistit el pas del temps per la propia condició física. com les matèries silícies. Ès precisament una evaluació de les troballes, les que han de conduïr a una intepretació més amplia en relació a  la diversitat de condicionants. Tant l'assentament de Espinac com els de Coll d'en Maldà , Bosc del Ballester i altres. per la proximitat amb abrics balmes com les del Cano, Miquelò,Cativera o Potau poden donar a una relació de dependència entre ells en diverses cronologies. Per altra part, si be es cert, en un important percentatge , que les troballes a la zona de muntanya son un reflex de colonitzacions Postholocè, no podem deixar de pensar amb reductes de poblaments anteriors que podríen representar la explotació preferent de determinades vetes i composicions de sílex,


(Durant el Paleolític Mitjà s’exploten els sílex cherts de Vallespinosa , a finals del Paleolític Superior al jaciment de la Font Voltada i son presents eines fabricades amb cherts de Vallespinosa .Als assentament  dels Cortals, del Neolític  Mitjà, i podem trobar tant el de Vallespinosa  com els procedents dels conglomerats del Cogulló i altres dels afloraments de  Vilaverd. Son exemples de la connexió dels grups amb les fonts d’aprovisionament.( Cal dir però que els hàbitats de cronologies molt amplies de Sarral, des del Paleolític, coneixen i tallen el sílex dels conglomerats i l’aprofiten en mes o menys mesura i com a recurs més pròxim, adaptat a les necessitats de comunitats no gaire nombroses. Observem que durant el Paleolític Superior ja hi ha una tria més important i ès amb la expansió del Neolític que materies primeres com el sílex passen a tenir un status diferent, demanda poblacional, implementació de noves eines i format d'intercanvi en respecte a  altres grups)

La varietat de matèria primera no exclou la explotació en dades anteriors al Holocè.

Bibliografía /References :
A.FREIXAS MASSANA. Articles de Prehistòria del terme de SARRAL  A LA REVISTA "EL BALUARD" . SARRAL.1.983- 1.984 -1.986-2.006-2.007
Bulletin de la Société Préhistorique Française - 1.978 -2.005 -Paris-França
G. LAPLACE :" La typologie analytique et estructurale : base rationnelle d'étude des industries lithiques et osseuses,"
Colloques Nationaux du C.N.R.S.. nº 932, Banques de Données Archéologiques, Marsella,1972, pag,91-143
J.CHALINE "El Cuaternario"  .AKAL .1.982
J.FORTEA "Los complejos microlaminares y geométricos del Epipaleolitico Mediterráneo Español".Salamanca 1.973
J.M MERINO Tipología litica " -JM Merino. Editorial Munibe  1.994
S. VILASECA : "Las industrias de silex tarraconense", Madrid, 1953.
S. VILASECA : "Reus y su entorno en la Prehistoria", Reus, 1973



Antoni Freixas i Massana. 2.004-2.020
Fitxes