Passat molt de temps ha sigut interessant de veure damunt del terreny la evolució dels nuclis de la zona de Anguera.
De moment no hi han grans desmunts de terres , peró si que s'entreveuen la substitució de cultius de ametllers , a ben segur per a plantar-hi ceps.
En els quatre- cinc anys a venir , aquesta franja més propera al riu patirá les consequències , efectes devastadors de les màquines de anivellar i llavors caldrà restar a l'aguait per si apareixen jaciments o estructures ...
A la zona de B2(0) i altres , com Coscollets, Anguera 2 i Anguera he vist algunes peces malgrat que la Primavera no es el temps més adient per a fer troballes en aquestes contrades.
A destacar una Punta amb Dors corvada de retoc molt net, localitzada a la part baixa de B2(O)..la de substrat més Aurinyaciá?.
Un Gratador Denticulat, Nuclis i altres ascles i un Gratador amb musell damunt de làmina a B2.
També he localitzat ascles i "cantos" de tipus arcaic? a Coscollets i laminetes i ascles a Anguera, junt amb altres peces de tipus i morfología Paleolitica al mateix lloc.
Podría preguntar-me, anys a venir, que hagues passat si en fer la exploració, en els primers temps ,fes constar com un sol nucli de troballes tant B2(O) com B2-, B3 , Coscollets, Anguera2 i Anguera?
Es a dir com tot un gran taller al marge del riu ANGUERA?
Possiblement la confussió de utillatge corresponent respondría a models d'altres "tallers de silex", conflictius a nivell teòric i practic, que perviuen en la memoria i en la bibliografía de les terres del Prelitoral, i de més recents de altres contrades.
Dos dels Assentaments, anomenats popularment "tallers de silex" ,de la Conca de Barberà amb dimensions de troballes quantitativament i qualitativament importants i a la vegada descrits en areas extenses, com la Font del Ferro o el Molí del Salt i encara el de La Vall són ben representatius de lo que ès una amalgama de morfotipus.
Hi ha una dificultat enorme de considerar aquestes troballes com a científiques.
MARÇ-ABRIL 1989 S.S
La excursió feta a CV3 ha estat prou interessant amb la troballa de una Punta bifacial complerta i una a mig fer , altres peces i restes de talla de les tipiques del lloc, amb extraccions procedents dels nòduls de silex del conglomerat.
Al lloc a on veritablement, la erosió fa sorgir grans quantitats de materials ès a CV2 i la vessant encarada a CV2 alt , tal com es veia.
Per contra , si be a CV2 alt el mateix nucli de troballes no ès molt abundant.
De la experiència del primer gran incendi a la zona , cal retenir en la memória que les troballes més importants varen sorgir al cap de dos o tres anys, llavors la erosió ja havia soscavat els sols superficials.
Cal seguir posant atenció a tots aquets llocs de CV i a CV2 , en particular, per tenir un gruix de mostra més important, veure si perviu el seu caire més Neolitic.
Tenim un gruix de ascles important, tant de CV2 com a CV1 i a Torrentera 1, sense encertar amb les peces retocades.
D'aqui a un temps podríen sorgir materials nous a CV1 vessant Hortetes (sector que clou a Potau), i ales vessants més erosionades de CV2.
A TH2 hi ha un esgotament total i sense res de nou cal considerar que en aquest lloc el substrat ès poc fertil i les troballes eren molt arran de superficie.
Torrentera1 continua amb forces restes i ací si que denota una presència forta de ùtils tallats en el substrat, amb una intriga evident per saber si tots els materials corresponen a un sol assentament o si pot haver-hi un fons més antic, Paleolitic.
Cal dir que els vessants de Torrentera 1 conserven gruixos importants de terres alternades amb aflorament de conglomerats i tanmateix per la propia posició resta més implicat en lloc de pas per el rierol de la Torrentera.
S.S 1989-
Zones ultimament menys explorades com Salt 2, Cortals, Maset, Comadeures, Aubis, Vallservera, i d'altres que varen patir incendis fa 2 anys.
Els materials més significatius de CV1
resten
al vessant de Hortetes, el més proper a Potau, i van lligats a un
silex de gra més fi, escollit i retocs verament "moderns" dins de
la època en que ens movem, més estrictanment Calcolitics
que els altres, llástima que molts són trossejats per causa
de arrosegaments i diría per les pastures de ramats durant decenis.
L'incendi ha deixat al descobert estructures ? que podríen
ser tumuls..?
A A2T2per
sort he pogut identificar uns pocs silex i un era un petit tranxet.Són
peces extraordinarament dificils de veure doncs ni tant sols són
damunt de ascla.
Repasarem les publicacions de Vilaseca per veure possibles filiacions , per experiència sabem alguns tranxets mès grans procedents de conjunts Paleolitics i que ni han molts en el Neolitic tipus Chassey i que ... no podem adjudicar-lo a cap moment concret sense contar amb el material acompanyant que moltes vegades ja ès un indici, de Laplace ençà hem aprés que no hi ha filiacions sense coneixement tecnològic, totes les variables s'han de valorar.
Així i tot demostren que vaig encertar al separar les troballes d'aquest lloc dels altres . Un petit conjunt interessant...
Força negativa ha resultat la visita a la part alta de la zona incendiada l'any 1.987, sortirá més material..? la implicació es sols superficial?, són les contrades del Coll d'en Maldà, sols a la part més propera al coll sembla més fertil i en el caminet que porta al Bosc del Ballester.
Cal seguir investigant perqué a vegades hi han sorpreses.
Al lloc del Salt llaura't fa difícil veure res de nou
CV2alt ès un sector amb força ascles i material de rebuig, i alguna peça interessant , tot fa preveure que sorgirán molts Nuclis i ascles .
El gruix de terra aquí ès important.
A CV3 hi ha molt material més petit i he localitzat una lamineta amb doble Dors de retoc molt precís, diría que no te res a veure amb Font Voltada
A Georges Laplace molta gent no l'ha interpretat prou bé , el fet de que ell amb la Tipología Anàlitica organitzés una estructura de grups no vol dir que les interpretacions no siguin necessariament dinámiques .Tanmateix a partir de les seves investigacions hem aprés que la fabricació i elaboració de ùtils ès molt més complexe, una peça amb Dors s'ha de analitzar començant per el dibuix i la linia de retoc , mai per la delineació general, que ens aporta una part de coneixement, sols una part.
Molts Assentament, tallers de silex, jaciments contenen la fal.lacia dels Dors presents en el lloc. Hi han retocs de Dors en diferents moments de la Prehistòria i el que cal ès diferènciar-los.tanmateix provenen de mètodes de fabricació molt variats.
Tant sols amb aquesta incògnita plantejada i la possible resolució moltes de les adscripcions cronològiques estaríen més ben resoltes.