Paleo. Flint 
| Han passat nou anys i s'ha avançat
en la recerca a alguns espais molt concrets de Catalunya, en Jaciments
molt específics , alguns dels quals ja fa mig segle que s'estan estudiant,
s'han fet més evidents els sistemes d'estudi ded laboratori
i s'ha microanalitzat. La recerca territorial s'ha estancat...i per tant la periodització continua amb unes mancances ben evidents, no s'ha fet la cronología regional i a nivell de confrontació dialéctica i practica Pleistocénica de les ocupacions s'ens fa complexa car s'han deixat vies de recerca estroncades. Amb excepcions importants, la reconstrucció dels sistemes de treball de industria lítca i l'enllaç de periodització dels mateixos no ha avançat i la dedicació al tecnicisme tancat en el propi Jaciment ha estat un endarreriment. A les comarques meridionals seguim sense veure la morfogénesis dels períodes anomenats Mosterians i la relació amb els primers hàbitats del H. Sapiens, el Epipaleolític final encara és un enigma i els estudis del Neolític més amunt de l'Ebre, i per davall del Gaià, resten isolats i descontextualitzats. Al Penedès , de la Carta Arqueològica ença, no s'ha obert cap jaciment en cova , quedant informació penjada.. de mig segle XX. |
| Definició- Paraules
clau : Troballes de superficie, tallers de silex , paradigma de
les fonts o deus , troballes aïllades, terrasses de riu.- Hiatus?.
Troballes de superficie: Totes les localitzades i que no poden relacionar-se : a) amb jaciments , b)assentaments , c) poblats o d) estrats geológics. ( Molt poques en la practica habitual ) . Terminología aplicada a la falta de investigació : A diferéncia de la troballa aïllada aquí tenim un conjunt o conjunts. Per sort durant una época recent de la metodología prehistórica va estar de moda el seu estudi , i encara que els seus autors persistíen en la classificació com a "troballes de superficie", el sol fet de fer-ne una consideració prehistórica amb la descripció de materials dins el temps i l'espai ja els encabía en un apartat diferent. Tallers de silex: Definició dels llocs amb abundant material litic tallat i normalment considerat com de superficie. Encara que aquesta descripció previa és esencialment certa, la experiéncia ens diu que si amaguen moltes categoríes d'habitat La rel-lació de les troballes amb el contexte geológic i territorial ens pot apropar a posicions secundàries, tant de antics jaciments com de poblats a l'aire lliure. La repetició de estades en un lloc pot encavalcar materials de distintes cronologíes en llocs escollits per la facilitat de extracció de materia primera i accés als biotops necesaris per a la supervivéncia. La situació en a) prop de possibles baumes de erosió diferencial ,b) properes a coves,c) properes a fonts d) meandres de rius e) afloraments de silex ,f)colls de muntanya, c) zones humides d) pas natural de rius ,e)corredors biológics i altres ens poden ajudar a formular diferents hipótesis. .Troballes aïllades: Una destral Neolitica ,un bifaç del Paleolitic, restes de ceràmica . Quants i com ? És com trobar una punta de sageta en un camp o un bosc .Tot i que si localitzem tres puntes , un nucli i una ascla ja és diferent. La adscripció de útils en aquest apartat és força freqüent i en els museus n'hi ha un gruix considerable. La sistemática visita a aquets llocs, normalment proporciona més materials. A ben segur que un seguiment de les localitzacions proporcionaría dades suficients per altres apartats metodológics. Paradigma de les fonts o deus : En aquest cas la evidéncia de la mateixa vida, relacionada amb l'aigua Algunes fonts com a sobreixidors naturals dels aquïfers son molt antigues hi han perdurat amb oscil-lacions. La inter-relació de l'home amb l'aigua ens ensenya el pas al llarg del temps i per tant prop de les fonts i surgéncies es poden localitzar jaciment, assentaments i de les poques i veritables troballes aïllades, producte de la parada ocasional. Quaternari: Els esdeveniments geológics a les conques mediterrànies, la torrencialitat. els microclimes , no és fàcil explicar com van succeïr els períodes..........hhhj... L'estudi de les troballes prehistóriques, en el nostre pais sovint s'ha vist amb dificultats per la falta de interpretacions geológiques. En aquest cas tenim un plus prou negatiu afegit als altres a) la correl-lació de les deposicions dels llims en el Quaternari encara hi manquen dades B) com afecten les grans pulsacions climátiques continentals als microclimes de Catalunya ?. La lectura molt parcial dels esdeveniments a les conques dels rius, amb talls molt forts del concepte temps . Tot i aixó no ens ha d'excusar la abséncia de descripcions , o en tot cas parcials. Una minima exposició ,visual, escrita, oral.del contexte geológic és indispensable per a la investigació de qualsevol troballa .. Terrasses de riu: Un lloc per viure, molts pobles ,viles i ciutats resten ubicades damunt de terrasses Els nuclis inicials en llocs dificilment inundables...ull peró, les troballes prehistóriques i són molt abundants i a tots els nivells . La posició dels útils quasi be sempre és secundária i per tant ens pot donar una cronología relativa i ajudar-nos a interpretar la história de la sedimentació. Hiatus ? : Lligams amb els jaciments en coves i els assentaments , a la recerca de que.... , forats negres?. Podriem experimentar a nivell de qualsevol comarca de Catalunya i senyalitzar els jaciments en coves i afegir-hi totes les troballes de "superficie" i ocasionals del territori, amb una minima aproximació cronológica, veuriem que algunes de les veritats científiques en realitat no ho son. Els intents de reduïr la realitat prehistórica no funcionen i cal obrir espectatives de investigació en aquest sentit. Investigació : Precedents , modes: requisits per a la qualificació : important o secundàri segons la troballa , realitat :En la nostra ment . realisme ,predisposició, plantejament previ, necesitat. A Catalunya la Prehistória es redueix als jaciments i assentaments amb : a) útils b) fauna) cronología absoluta c)estratigrafía simple, d) acumulació de dades empíriques...? La realitat no és així , ni a Catalunya ni enlloc. Arreu tenim categoríes de jaciments, assentaments i de moltes "troballes ocasionals i aïllades" que ens condueixen a omplir l'estudi , la investigació, i a construïr hipótesis. Per quan ..? estudis regionals i diners per implementar-los ? Sistémes de classificació: La compartimentació i denominació sempre ha portat de cap al Homo Sapiens. Cal dir que no hi ha cap métode infalible per ell mateix i que el coneixement de la estructura mental i practica de la talla del silex és molt més complexe que qualsevol manual. No tenim cap métode universal i no correspón a la realitat una classificació que pretengui entendre ni tant sols els ultims 100.000 anys de la practica i teoría de aquesta tecnología en la seva globalitat. La experiència amb el Neolític Penedesenc i l'anàlisis de llocs com Els Cortals ,per esmentar un exemple, són una mostra contundent de les implicacions tecnoculturals amb la gestualitats d'aprenentatge que poden ser llunyanes..Una investigació a fons dels materials ens conduiríen a NOVES PERSPECTIVES QUE NO SÓN LES DELS TIPOLOGISTES CLÀSSICS PERÓ CREC QUE TAMPOC ELS ACTUALS ,CAL UN AGLUTINADOR FORÇA ANTROPOLOGISTA I TECNICISTA . ( Fan falta ANÀLISIS SERIOSOS DE INDÚSTRI LÍTICA EN LA PREHISTÒRIA DE LA PENÍNSULA) Així es perfectament lloable de tenir in mente tant els més antics investigadors ( BREUIL- BORDES -BREZILLON -VILASECA),com els més recents ( J.M.MERINO-LAPLACE- ROZOY- CARBONELL-MORA-BENITO DEL REY- BENITO ALVAREZ. CABANILLES, A.VILA., JORDI ESTEVEZ...........). Cada un d'aquets investigadors, per desenvolupar les seves tesi ha utilitzat uns jaciments concrets que li han donat una visió parcial de la mateixa Prehistòria , parcial i complexe . Interessa la posició global i oberta de J. M. MERINO, treballant personalment amb el métode de G.LAPLACE i tenint a la vegada la perseverança tant amb els antics investigadors,com els més actuals. Alguns manuals dels que corren per les biblioteques són avorrits i potser bastant inútils . Reduïr la recerca a sigles , numeracions i tants per cent és a vegades un signe de simplicitat...Cal reivindicar la intuició de la troballa i la seva consideració emocional. imprescindible per resevar,a la memória tot el contingut cientific, dins de la visió Antropològica. No podem entendre un desenvolupament tecnológic sols per els PROTOTIPUS, quan aquets sovint fallen, cal veure les variables de la talla i el seu desenvolupament que condueixen a......una resposta al medi natural i o a la organització social de l'individu o la col.lectivitat. Patrimoni : A preservar , a l'aguait de la descoberta , considerable importància , reconsideració dels fons museístics, fóssils al museu, museus magatzems ? :.Socialització , coneixement de tots , propietat de tots. Recerca propera a la societat, el Museu Comarcal el centre de coneixement ,divers, al servei de la gent de tots..no sols els grups consolidats¡¿ Quin paper la ADMINISTRACIÓ del nostre Govern ...? Que no sigui el: "Que investiguin els altres..? El coneixement : Patrimoni de tots. No a la privatització i al servei de les corporacions . No als ambits temàtics..com a difuminadors del saber. A.F.M. |