Paleo.Flint Principal PALEO.FLINT                                                                      
A.Freixas Massana.-(c) 2.001/2.011 tots els drets reservats  Texte +Imatges                  NEOLÍTIC FINAL I ENEOLÍTIC                         Paleo.Flint Principal                                                                                                                                          
       Indùstries lítiques del Neolític Final  i Eneolític a l'espai del prelitoral central de Catalunya . Terme de Sarral i rodalíes, Conca de Barberà.
      
Característiques generals del poblament durant el Eneolític /Calcolític      Fitxes dels Assentaments principals :  
             C V- 3
    C V-4
Torrentera 1
Torrentera "B"
             C V-2 alt
   Solana de la Vila
 Voltants cova Potau
 Hortetes-TH2
            A2T *      A2T-Solana*        Cova Aluja         Barranc camí Cogulló       Bosc Ballester -2 camí*        Bosc Ballester aprop*       Bosc del Pira, colls
      Bosc del Pira-Solana 3                                        Bosc del Pira*   Boscos devant Montbrió       Callot-3        Bosc Ballester-1 *
      Cogulló vessant Salmellá*    Cogulló-Cativera *   Comadeures- La Rasa *             Cota 622   Cuc , el bosc  C V-1   
        C V-2          Biure 1      Torrentera 2               Espinac , font de       Font del Cano            F V-2        F V-3, amunt *
                 Torrentera 3         Torrentera "A"                    Vallservera 2                  Vallservera-Hortetes 2        Vallservera i A1 *
                                                                                   --------     Coll d'en Maldà
Neo-Eneolithic settlements of the Prelitoral Mountains-  Catalonia.  West Mediterran                                                 
La gran quantitat de troballes relacionades amb les fases finals del Neolitic i del Eneolitic, que és localitzen a la Catalunya central i meridional van lligades a la cerca de materies primeres com el silex, fenòmen que també succeiex en d'altres ambits geogràfics. Un augment demogràfic, noves formes de explotació del medi i unes relacions socials més complexes ens ajuden
a entendre la colonització de nous espais.
En les pàgines succesives mostrarem una petita síntesi.referent a un territori molt petit de la comarca de la Conca de Barberà l'epicentre del qual és el  massís del Cogulló , les capçaleres dels rius Anguera i Vallverd i  l'altiplá de Vallespinosa a la part Nord Oriental.
Neo-Eneolithic expansion into temperate climate. Prelitoral mountain zone, 450-850m level sea.
New form of economy. Intensive exploitation flint source cherts, and tertiary conglomerates.
Basic changes in implements arrowhead types.
Lithic industry distinctive forms : Bifacially laurel points proliferation, transverse arrowheads, some 
barbed points, a lot of cores, flakes, blades, jagged scrapers and micro-blades.
1.- Localització geogràfica 2.- Diferents tipologíes d'habitat i assentaments.
3.- Els grans tallers de silex: a) les canteres.b) els assentaments
4.- Recorreguts de cacera i llocs de guaïta. Pre-ramadería
5.- Metodología per a les troballes de superficie 
6.- Propostes de treball

SETTLEMENTS OF THE PRE-LITORAL
MOUNTAINS- 4.000/1800 a.c.
         
localització- location
Materia Primera EXTRACCIÓ DE NÒDULS I PLAQUES DE SILEX DELS XERTS DE VALLESPINOSA
TALLERS DE EXTRACCIÓ I TALLA DELS CONGLOMERATS DEL COGULLÓ
Hàbitat preferencial Neolitic: Planes al.luvials, zones humides, aiguamolls
Eneolitic: Baumes i altiplans de muntanya mitjana

- L'ALT GAIÀ DES DEL MONTCLAR
    Sant  Miquel del Montclar-
Els guixos i margues que contenen nòduls i plaques de silex afloren al peu de la muntanya de Sant Miquel .En aquest sector
del territori de la serra Prelitoral Catalana els assentaments Prehistòrics ens mostren la explotació del silex com a materia
primera des del Paleolitic.
La densitat més important  peró es concreta, en cronologia relativa, en les fases del Neolitic Mig i Eneolitic-4.500/1.800 B.C.

Ens referim a una zona geogràfica enmarcada per els termes municipals de Sarral i de Vallespinosa .
Montbrió de la Marca,Vallverd , Cabra del Camp i Biure ,conformarien la periferia , tenint com a epicentre la muntanya del
Cogulló (860metres), amb les valls que conformen els aiguavessants del rius Vallverd , Anguera i l'alt Gaià.
El patró més corrent en la localització dels assentaments ens dona unes pautes generals.
Els que corresponen al Neolitic es localitzen a les zones mes properes a les planes al.luvials , per contra l'habitat Eneolitic
és concentra a  la muntanya més alta. Encara que caldría fer esment de fenòmens evidencials que depassen aquest contexte.
Les rodalies del poble de Montbrió de la Marca gaudeixen de una riquesa extraordinaria  en poblament Pre i Protohistòric, tenint en compte
 que ja el propi terme de Sarral és un cas singular.
En menys de 800.metres al volt del nucli de població hi han 2 jaciments del Paleolitic,Mig i Superior . 3 assentaments del Neolitic, una dotzena llarga de nuclis de poblament Eneolitic i un poblat Protohistòric (ferro?)-iberic encimbellat en el Tossal.
La peça més característica ,  des del punt de vista més clàssic de l'arqueología , es la punta de sageta.-arrowhead
A grans trets podem acceptar la vinculació d'aquest  estri, esencial per a les comunitats caçadores-recolectores...
peró són molt diversos els formats asociats a la tecnología que s'han de tenir en compte a l'hora de sintetitzar els canvis
de adaptació funcional que succeiexen en el Neolitic i Eneolitic
Els homes i les dones, els pobles i les comunitats restaren sotmesos a canvis profunds des de finals del darrer període glacial
Cacera i recolecció són complementaries durant molt de temps.D'ençá elPaleolithic Superiorfinal la subsistència be marcada
per la dedicació als animals de petites dimensions i un augment de la recolecció.
Les tasques agricoles no suposaran un canvi substancial fins al V mileni abans de C., aixi i tot persistiran comunitats amb formes de vida més "primitives".
En avançar el Neolitic i el període Eneolitic, III mileni ac., a la Catalunya meridional hi ha una ocupació dels territoris de alta
muntanya, que  podem relacionar amb la explotació de les materies primeres,  augment de la cacera i la possible explotació de la ramaderia amb formes de control dels ramats en el decurs dels seus desplaçaments territorials.

 
ANGUERA
Assentament Neolithic 
Damunt del riu Anguera.
Reutilització de materia primera de silex de talla Paleolitica.
Molt proper a  fonts i recursos relacionats amb zones de aiguamolls.
Neolithic settlement
SANTS METGES
Assentament amb pervivències del Paleolitic.
Basicament peró, Neo-Eneolitic.
Terres altes, a uns 300m  del riu, amb una font important enllaç amb els camins que porten a la muntanya.
Possibilitats de agricultura primaria i pastures.

Neolithic and Eneolithic


 
SOLANA DE LA VILA      Fitxa
Cami ,encara avui, que porta al  Cogulló o cim de la carena.
Els conglomerats conformen petites baumes de erosió diferencial que no contenen sediments .
La indústria litica no és molt abundant, fraccionada i alterada
per la  escorrentía.
Camins de pas obligat per accedir als conglomerats que contenen
nòduls de silex, recorregut de cacera i possible lloc de guaïta.
Cova del Pedreny       Fitxa
Bauma de conglomerat a la partida de Valldosera (Sarral).
Talla i extracció de nòduls silicis de les conglomeracions.
Probable refugi habitacional aprofitant les cavitats.
La erosió ha dispersat els materials per l'entorn de la barrancada
lithic implements
 HORTETES- TH 2    Fitxa
Lloc de guaïta i control damunt dels rius Vallverd i barranc de Les
Hortetes.
Talla de silex procedent dels conglomerats.
Preséncia de nòduls de gra fi, jaspi , silex negre.
Nucli de silex
jpeg imatges Indústria litica
BOSCOS DE MONTBRIÓ-CV-3  Fitxa
 
 
 
 
 
 

Neo-Eneolithic settlement


Bosc de Montbrió (de la Marca)- Eneolitic,restes de poblat,(2.200A.C.)
Al  fons el Tossal , poblat iberic.segle IV
Neo-Eneolitic C.V.ASSENTAMENT
COVA del POTAU    Fitxa
o cova del pa blanc per els montbrionencs
 

pa blanc-:pa tou

Biure  de Gaiá  fitxa                                        

HOME PAGE siteMap